Estació de La cadena. El trenet.

Fou anomenada així, perquè antigament en comptes de barreres hi havia una cadena. El trenet ha estat un dels mitjans de transport favorits dels habitants del nostre barri, perquè tenia uns horaris més exactes i previsibles que els del la línia 31. Destil·lava un encant especial perquè travessaves l’horta i et feia sentir-te millor en prescindir de la circulació entre carrers. Quan arribava l’estiu algunes unitats venien de gom a gom. Desaparegué en 1986. El tramvia ni de bon tros se li pot comparar.  

 

 Aquesta és una de les primeres imatges de l'estació de La Cadena.

 

 

 Durant les pluges també quedava afectada.

 

 Vista general des de l'estació de la Cadena.

 Restaurant i pub London, en l'encreuament i en front del Polit.

 Darrere del London

 Anant cap a les Termes.

A l'estiu el trenet es ficava de gom a gom.

Encreuament via del trenet amb la via de Barcelona.

Pas a nivell camí de Vera, via Barcelona.

Autobusos

Com acabe de parlar del trenet, m'hauré de referir a l'altre transport públic del barri, és a dir a l'autobús. Durant molt de temps quedà reduït a dues línies:  la  31 que en un principi arribava a la plaça Tetuán i que després s’allargà fins el carrer Poeta Querol, i la 30 que tenia també el mateix final que la 31 i que travessava l'horta a través del camí de Vera, un camí que des del soterrament de les vies del tren vàrem perdre.

Sense ser molt agosarat, és molt probable que el servei que oferia el 31 fora dels pitjorets que hi havia a la ciutat. Perdre un autobús, suposava haver de suportar una espera considerable. El 30, en canvi,  a pesar de què eixia d’hora en hora era més fiable. Un dels conductors que més recorde duia bigot i era molt simpàtic. Quan s’endinsava pel camí de Vera, molt a sovint tenia el detall de fer l’aturada no en el lloc on estava realment, sinó davant les cases dels llauradors així que els divisava pel camí.

Una curiositat a destacar és que quan agarràvem l'autobús o el trenet per anar al centre, els de la meua generació sempre deien que anàvem a València. La primera vegada que els meus fills em varen sentir dir això em preguntaren desconcertats si és que nosaltres no vivíem a València.

L’1, el 2 i el 19 entrarien per fi a la Malva-rosa als primers anys de la dècada dels 80. Seguint el títol del llibre de Manuel Vicent “Un tranvia a la Malvarrosa” era curiós que tot i que el cartell que, tant l’1 com el 2, assenyalava que arribaven a la Malva-rosa, de fet es quedaven a les portes, concretament giraven pel carrer Vicent Guillot i tornaven al centre. Abans, a més del conductor, a l’interior dels tramvies i més tard dels troleibusos i autobusos, hi havia un cobrador. El bitllet era de diferent preu segons on volies anar, així que en un moment donat el cobrador cridava: final de dos cinquanta tot indicat que aquells que havien comprat eixe bitllet se n’havien de baixar. Per descomptat molt prompte començàrem a fer trampes. Finalment acabaria per imposar-se el bitllet únic i desapareixerien els cobradors. Una vegada, quan ja havíem arribat al final, ens quedaren sense baixar, el cobrador ens advertí que s’havia arribat al final del trajecte, però nosaltres li contestàrem que al cartell s’indicava que arribava a la Malva-rosa i que encara érem al Cabanyal. Per descomptat, ens tiràrem i ens amenaçaren de cridar a la policia.

 El 30 arribant al centre.

 

El 31 circulant pel camí del Cabanyal abans de tallar-se eixa via.

Mercat

El mercat del nostre barri, originalment, estava situat entre el carrer Antoni Ponç, Font d’Encarròs i l’avinguda Malva-rosa. Després, seria traslladat a la plaça que hi ha entre el carrer Sant Rafael i Pare Pere Velasco. Uns anys més tard, fou de nou traslladat a uns baixos que hi havia entre el carrer Berenguer de Montoliu i el carrer Gran Canària i finalment, tancà definitivament les seues portes ja que, probablement, el Mercadona se’l va menjar.

Una de les anècdotes que recorde, és que en una ocasió ma mare m’havia enviat a comprar al mercat. Em vaig dirigir per Cavite i quasi a l’alçada d’on hui està el Mercadona vaig travessar cap a Antoni Ponç, ja que en aquells moments hi havia un solar sense res construït. No sé com me les vaig apanyar, però els diners que duia els vaig perdre i quan aní a pagar i vaig veure que no tenia els diners, agafí una plorera monumental, ja que el disgut que li anava a donar a ma mare era tremend. En veure'm les botigueres plorar d'aquella manera, s'apiadaren de mi i entre totes em juntaren els cinc duros que havia perdut. El meu agraïment per a elles.

 

 Carrer Antoni Ponç

                                                                  Avinguda Malva-rosa

                                 En la plaça que hi ha entre els carrers Sant Rafael i Pare Velasco

Aigües Sellarim

Estava situada només creuar la via del trenet. Un tal Emilio de Palma li comprà a Enrique Miralles, propietari d’un llavador que hi havia en eixe lloc, el seu negoci, en descobrir-se que la font que allí hi havia posseïa propietats antidiabètiques i millorava les afeccions contra l’estómac i el restrenyiment. El transformà en embotelladora i, en homenatge a l’antic propietari, li posà el nom de Sellarim, que és el cognom Miralles llegit al revés.

Encara que a algú el sorprenga, no era d’estranyar que tan a prop de la mar pogueren haver fonts al barri. Al carrer Isabel de Villena, on actualment estan les ruïnes de l’antic local anomenat Flamingo, hi havia una font. Antany aquesta zona rebia el sobrenom pels xiquets de Els montonets, perquè allí s’acumulaven muntanyetes d’enderrocs. Era una zona on ens dedicàvem a caçar sargantanes i que donava al carrer Cavite. A la part d’Isabel de Villena hi havia una espècie de xalet abandonat, on vivia una família de gitanos. Per increïble que fora, hi havia una font que nosaltres anomenàvem de La gitana. És més, al carrer Cavite hi havia una altra font i, on actualment està l’IES Patacona, hi havia una altra font.

 

Al costat de l'estació de la Cadena.

 

 Font al carrer Cavite.

Restaurants i "merenderos"

Els merenderos

Els merenderos foren els restaurants de platja de l’estiu. A finals de maig començaven a muntar-los i fins finals de setembre ens acompanyàvem. Molts d’ells no tenien sòl, l’arena era el sòl. Durant els caps de setmana solien acudir-hi moltes famílies que, pràcticament, es passaven tot el dia a l’ombra que els oferien aquests establiments. Era per a la gent del barri molt habitual, allò d’anar a fer-se un barralet de cervesa o vi amb gasosa. I de pas unes clotxinetes o qualsevol altra cosa. A més eren assequibles econòmicament.
Ací més avall us deixe un enllaç de finals de la dècada dels 80 on apareix el merendero el Bobo i les dunes.
 Playa y Merendero Malvarrosa

 Al principi les cadires eren d'enea i el pis era la pròpia arena de la platja.

Després comencen a aparéixer les cadires plegables i un pis fet de fusta.

 

 Al final el pis estava fet de cement.

Moltes famílies gaudien d'un dia d'estiu a l'ombratge del merendero.

Les cuineres també dinaven, encara que tard.

 

 També els temporals provocaven desastres.

Restaurants

Dins de tots els bars i restaurants de la Malva-rosa, únicament em referiré a tres, perquè tenen alguna cosa especial que, en els anys retratats, els ha fet diferents per a mi. Perdoneu-me totes les absències.

El Polit

Tot i que hi ha més d’un restaurant El Polit, segurament el Polit de la Cadena era, sense dubte, un dels bars i restaurants favorits per a la gent del barri i de fora.  Fa uns anys l’Ajuntament el derruí, perquè necessitaven eixamplar l’avinguda del Tarongers per aquella zona. A hores d’ara no hem vist l’ampliació de l’avinguda. Per a més desgràcia l’últim propietari Paco Polit morí.

En front estava el London, un establiment que exercí de restaurant, entre altres coses.

 

 

Casa Carmela

Probablement siga el restaurant de platja més antic de la Malva-rosa.

El Galeón

Quan s’obrí aquest bar i restaurant, tingué bastant d’èxit entre els joves del barri, perquè a la part de fora hi havia una terrassa amb el sostre de palla que el feia molt agradable. Especialment quan venia el bon temps i els caps de setmana assolellats. Alguns dels cambrers, eren d'origen àrab, recentment he tingut notícies que almenys un d’ells ha guanyat molts diners.