Estava situada només creuar la via del trenet. Un
tal Emilio de Palma li comprà a Enrique Miralles, propietari d’un llavador que
hi havia en eixe lloc, el seu negoci, en descobrir-se que la font que allí hi
havia posseïa propietats antidiabètiques i millorava les afeccions contra l’estómac
i el restrenyiment. El transformà en embotelladora i, en homenatge a l’antic
propietari, li posà el nom de Sellarim, que és el cognom Miralles llegit al
revés.
Encara que a algú el sorprenga, no era d’estranyar
que tan a prop de la mar pogueren haver fonts al barri. Al carrer Isabel de
Villena, on actualment estan les ruïnes de l’antic local anomenat Flamingo, hi havia una font. Antany
aquesta zona rebia el sobrenom pels xiquets de Els montonets, perquè allí s’acumulaven muntanyetes d’enderrocs. Era
una zona on ens dedicàvem a caçar sargantanes i que donava al carrer Cavite. A
la part d’Isabel de Villena hi havia una espècie de xalet abandonat, on vivia
una família de gitanos. Per increïble que fora, hi havia una font que nosaltres
anomenàvem de La gitana. És més, al
carrer Cavite hi havia una altra font i, on actualment està l’IES Patacona, hi
havia una altra font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada