Autobusos

Com acabe de parlar del trenet, m'hauré de referir a l'altre transport públic del barri, és a dir a l'autobús. Durant molt de temps quedà reduït a dues línies:  la  31 que en un principi arribava a la plaça Tetuán i que després s’allargà fins el carrer Poeta Querol, i la 30 que tenia també el mateix final que la 31 i que travessava l'horta a través del camí de Vera, un camí que des del soterrament de les vies del tren vàrem perdre.

Sense ser molt agosarat, és molt probable que el servei que oferia el 31 fora dels pitjorets que hi havia a la ciutat. Perdre un autobús, suposava haver de suportar una espera considerable. El 30, en canvi,  a pesar de què eixia d’hora en hora era més fiable. Un dels conductors que més recorde duia bigot i era molt simpàtic. Quan s’endinsava pel camí de Vera, molt a sovint tenia el detall de fer l’aturada no en el lloc on estava realment, sinó davant les cases dels llauradors així que els divisava pel camí.

Una curiositat a destacar és que quan agarràvem l'autobús o el trenet per anar al centre, els de la meua generació sempre deien que anàvem a València. La primera vegada que els meus fills em varen sentir dir això em preguntaren desconcertats si és que nosaltres no vivíem a València.

L’1, el 2 i el 19 entrarien per fi a la Malva-rosa als primers anys de la dècada dels 80. Seguint el títol del llibre de Manuel Vicent “Un tranvia a la Malvarrosa” era curiós que tot i que el cartell que, tant l’1 com el 2, assenyalava que arribaven a la Malva-rosa, de fet es quedaven a les portes, concretament giraven pel carrer Vicent Guillot i tornaven al centre. Abans, a més del conductor, a l’interior dels tramvies i més tard dels troleibusos i autobusos, hi havia un cobrador. El bitllet era de diferent preu segons on volies anar, així que en un moment donat el cobrador cridava: final de dos cinquanta tot indicat que aquells que havien comprat eixe bitllet se n’havien de baixar. Per descomptat molt prompte començàrem a fer trampes. Finalment acabaria per imposar-se el bitllet únic i desapareixerien els cobradors. Una vegada, quan ja havíem arribat al final, ens quedaren sense baixar, el cobrador ens advertí que s’havia arribat al final del trajecte, però nosaltres li contestàrem que al cartell s’indicava que arribava a la Malva-rosa i que encara érem al Cabanyal. Per descomptat, ens tiràrem i ens amenaçaren de cridar a la policia.

 El 30 arribant al centre.

 

El 31 circulant pel camí del Cabanyal abans de tallar-se eixa via.