Una de les coses que molts veïns de la Malva-rosa
desconeixíem és que la nostra platja durant un temps exercí d’aeròdrom de
València, pràcticament des de 1911 a 1932 que és quan s’inaugurarà l'aeroport de
Manises. Un any abans havien començat les exhibicions.
diumenge, 17 d’abril del 2050
dissabte, 17 d’abril del 2049
Fábrica de carbó coneguda com Ballesteros
Ceferino Ballesteros construí al 1916, en una gran
parcel·la del nostre barri, una fàbrica que treballava el carbó fent bloc
conglomerats que estaven destinats a les màquines de vapor dels trens. Estava
situada entre el col·legi Cavite actual i arribava al carrer Río Tajo.
Evidentment allí treballava bona part dels veïns del nostre barri. Hi havia una
via que venia pel carrer Cavite, anomenada via del Puig o pedrera i que
travessava la fàbrica. En eixir s’ajuntava amb d’altres vies: la del trenet i
la que procedia de l’antiga estació d’Aragó, anomenada via xurra.
Sent jo molt menut veia passar, parsimoniosament, el
tren pel carrer Cavite. Anava tant lent, que alguns xiquets aprofitaven per pujar en
marxa i baixar, jo no tinc consciència d’haver-ho fet, però tampoc m’estranyaria.
Anys després, quan la fàbrica es tancà, encara romangueren les vies del tren
durant molts anys. I al lloc que avui està ocupat per uns blocs de color rogenc i atovó caravista construïts per la Caixa
d’Estalvis de València, entre els carrers Cavite i
l’avinguda Malva-rosa, restà una zona coneguda pels xiquets com “la
alambrada”, perquè efectivament estava tancada per fil d’aram, tot i que això
no ens suposà cap impediment per convertir-la en una zona de jocs. Allà caçaven
parotets entre els joncs, arrencàvem els joncs per, després de trossejar-los,
convertir-los en projectils dels nostres tiradors. I a més, ens pujàvem als
vagons que encara restaven allà. Tot un camp d’aventures.
Vista aèria, al centre s'aprecia la fàbrica.
Vista externa. Al fons la platja.
Interior de la fàbrica.
Foto d'empresa. Tots els treballadors posen.
Com quasi sempre, un treballa i la resta miren a la càmera.
Menjador dels treballadors de Ballesteros.
Descampat davant la fàbrica, que els xiquets anomenàvem la alambrada.
divendres, 17 d’abril del 2048
Hospital Sant Joan de Déu
La seua construcció s’inicià en 1907 i el 1913 fou
inaugurat aquest asil-hospital de l’orde Hospitalària d’Espanya amb un estil
modernista, tot procurant que les brises marines i els banys avançaren la
curació dels malalts. Dissenyat per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer respon a una nova concepció
higienista que es reflecteix en la disposició oberta de l'edifici amb àmplies
galeries i terrasses per aprofitar els beneficis del sol i de la brisa marina. En
el seu origen estava dirigit pels religiosos de l'ordre, els quals bàsicament
funcionaven en base a almoines. L'hospital es dedicava a la cura dels pobres i malalts, però s’especialitzà
en la cura de xiquets i invàlids. Actualment és un modern centre hospitalari. Des de
1991 és un centre privat i es denomina Hospital
Valencia al mar.
Aquell que precisava d'ajuda la tenia. |
dimecres, 17 d’abril del 2047
Sanatori marítim nacional de la Malva-rosa
En un principi tot i que, erròniament, alguns pensaven
que s’anava a construir una espècie de casino, finalment al 1924 s’inaugurà
l’actual hospital que aniria una miqueta en consonància amb l’Hospital-Asil de
Sant Joan de Déu, ja que acolliria malalts escrofulosos, amb problemes causats
per la tuberculosi.
Al meu cap venen aquelles imatges del personal de
l’hospital que treia de tant en tant els malalts a la platja per donar-los
banys, ja que la nostra platja era recomanada per ser rica en iode. I no sols
ells, sinó que a l’estiu gent procedent de diferents zones recalaven en el
nostre barri induïts per aquesta peculiaritat. Feia pena veure els malalts en
les terrasses del sanatori i et feia sentir-te afortunat per estar més o menys
sa. Pallassos, fallers i autoritats feien les visites de rigor per donar-los
ànims.
Els tipus de malalts que hi havia abans ha desaparegut, tot i que continua havent-hi un hospital. Ara, a més, es troba l'ambulatori de la Malva-rosa. Si entreu a l'enllaç de més avall descobrireu un vídeo, que no té so, de l'activitat interna de l'hospital, en el qual apreixen a més dels malalts les monges que els cuidaven:
Hospital Malvarrosa
Pel que es veu, al principi es pensà a construir un casino que casava amb els xalets de la zona.
Iniciant la construcció del sanatori.
Tot el que precisava d'ajuda la tenia.
En ocasions hi havia espectacles per als més menuts.
Fixeu-vos com a la part de darrere, encara a finals dels 70 i principis dels 80 hi havia herba.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)