Fábrica de carbó coneguda com Ballesteros

Ceferino Ballesteros construí al 1916, en una gran parcel·la del nostre barri, una fàbrica que treballava el carbó fent bloc conglomerats que estaven destinats a les màquines de vapor dels trens. Estava situada entre el col·legi Cavite actual i arribava al carrer Río Tajo. Evidentment allí treballava bona part dels veïns del nostre barri. Hi havia una via que venia pel carrer Cavite, anomenada via del Puig o pedrera i que travessava la fàbrica. En eixir s’ajuntava amb d’altres vies: la del trenet i la que procedia de l’antiga estació d’Aragó, anomenada via xurra.

Sent jo molt menut veia passar, parsimoniosament, el tren pel carrer Cavite. Anava tant lent, que alguns xiquets aprofitaven per pujar en marxa i baixar, jo no tinc consciència d’haver-ho fet, però tampoc m’estranyaria. Anys després, quan la fàbrica es tancà, encara romangueren les vies del tren durant molts anys. I al lloc que avui està ocupat per uns blocs de color rogenc i atovó caravista construïts per la Caixa d’Estalvis de València, entre els carrers Cavite i l’avinguda Malva-rosa, restà una zona coneguda pels xiquets com “la alambrada”, perquè efectivament estava tancada per fil d’aram, tot i que això no ens suposà cap impediment per convertir-la en una zona de jocs. Allà caçaven parotets entre els joncs, arrencàvem els joncs per, després de trossejar-los, convertir-los en projectils dels nostres tiradors. I a més, ens pujàvem als vagons que encara restaven allà. Tot un camp d’aventures.

Vista aèria, al centre s'aprecia  la fàbrica.

Vista externa. Al fons la platja.

Interior de la fàbrica.

Foto d'empresa. Tots els treballadors posen.

Com quasi sempre, un treballa i la resta miren a la càmera.

 Menjador dels treballadors de Ballesteros.

Descampat davant la fàbrica, que els xiquets anomenàvem la alambrada.