Hospital Sant Joan de Déu

La seua construcció s’inicià en 1907 i el 1913 fou inaugurat aquest asil-hospital de l’orde Hospitalària d’Espanya amb un estil modernista, tot procurant que les brises marines i els banys avançaren la curació dels malalts. Dissenyat per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer respon a una nova concepció higienista que es reflecteix en la disposició oberta de l'edifici amb àmplies galeries i terrasses per aprofitar els beneficis del sol i de la brisa marina. En el seu origen estava dirigit pels religiosos de l'ordre, els quals bàsicament funcionaven en base a almoines. L'hospital es dedicava a la cura dels pobres i malalts, però s’especialitzà en la cura de xiquets i invàlids. Actualment és un modern centre hospitalari. Des de 1991 és un centre privat i es denomina Hospital Valencia al mar.

 

Aquell que precisava d'ajuda la tenia.

Sanatori marítim nacional de la Malva-rosa

En un principi tot i que, erròniament, alguns pensaven que s’anava a construir una espècie de casino, finalment al 1924 s’inaugurà l’actual hospital que aniria una miqueta en consonància amb l’Hospital-Asil de Sant Joan de Déu, ja que acolliria malalts escrofulosos, amb problemes causats per la tuberculosi.

Al meu cap venen aquelles imatges del personal de l’hospital que treia de tant en tant els malalts a la platja per donar-los banys, ja que la nostra platja era recomanada per ser rica en iode. I no sols ells, sinó que a l’estiu gent procedent de diferents zones recalaven en el nostre barri induïts per aquesta peculiaritat. Feia pena veure els malalts en les terrasses del sanatori i et feia sentir-te afortunat per estar més o menys sa. Pallassos, fallers i autoritats feien les visites de rigor per donar-los ànims. 

Els tipus de malalts que hi havia abans ha desaparegut, tot i que continua havent-hi un hospital. Ara, a  més, es troba l'ambulatori de la Malva-rosa. Si entreu a l'enllaç de més avall descobrireu un vídeo, que no té so, de l'activitat interna de l'hospital, en el qual apreixen a més dels malalts les monges que els cuidaven:

Hospital Malvarrosa

Pel que es veu, al principi es pensà a construir un casino que casava amb els xalets de la zona.

Iniciant la construcció del sanatori.

Tot el que precisava d'ajuda la tenia.

 En ocasions hi havia espectacles per als més menuts.

 Les monges a voltes portaven els xiquets a la platja.

 

Els fallers visitant els malalts.

 La Setmana Santa també hi arribava.

Fixeu-vos com a la part de darrere, encara a finals dels 70 i principis dels 80 hi havia herba.

Monument a Sorolla

El monument en el seu honor, l’inaugurà l’Ajuntament el 31 de desembre de 1933 i incloïa un bust del pintor. Estava situat entre les antigues termes i l’hospital del Carme. La riuada del 57 el deixà en un lamentable aspecte i fou reubicat en la plaça de l’Armada, al costat de l’actual estació de tramvia del Grau, un 27 de febrer de 1963, data que coincidia amb el centenari del naixement del pintor. Com que el seu actual emplaçament mai ha agradat a ningú, l'Ajuntament va aprovar el 1993 i posteriorment en 2008 sengles mocions per reconstruir el monument original i ubicar-lo en el seu primitiu lloc, però a hores d’ara no se’n sap res de l’assumpte.

Siga com siga, ja he aclarit que aquest lloc queda fora de la Malva-rosa. Encara que els seus biògrafs diuen que Sorolla pintà els seus quadres a la platja de la Malva-rosa, tinc la sospita raonable que molt probablement els féu fora, ja que com he comentat en la introducció, molts s’equivoquen en definir els límits de la nostra platja. És més el monument està en el lloc on Sorolla tenia una espècie de quartet permanent i on es dedicava a pintar, i d’ací la seua ubicació. Aquesta zona, els de la Malva-rosa, sempre l’hem anomenada Termes i, tant aquesta zona, com la que arriba al final del passeig marítim en justícia pertany al Cabanyal, tot i que difícilment s’ha sentit a dir mai popularment platja del Cabanyal.

No obstant, sí que és una zona que la gent del nostre barri ha visitat i gaudit, fins i tot després de la temible riuada. En eixe sentit, recorde d’arrimar-nos allà per jugar i tirar-nos pels tobogans que hi havia al costat de les escales.

 

 

 

Sorolla pintant en la platja. 

Les inundacions a causa de les turmentes eren normals.

Efectes de la riuada del 57.

I ja que hem mencionat el balneari de les  Termes Victoria, aprofite per posar algunes fotos d'ell. Fins i tot quan l'anunciaven ells mateixos assenyalaven que estava a la Malva-rosa.

“La Papelera”

La majoria dels habitatges que hui en dia estan situats passant la sèquia de Vera, constituïren els terrenys on es creà una fàbrica anomenada “La Papelera” de 1933 a 1959. La seua implantació suposà un efecte crida i començaren a arribar al nostre barri molts immigrants. La fàbrica no sols elaborava paper, sinó també cel·lulosa a partir d’un procés electrolític. Tot i que l'empresa semblava, a priori, que anava a donar molts beneficis, la veritat és que els problemes se'ls acumularen i prompte sorgiren les complicacions que desembocarien en unes condicions laborals roïnes i sous baixos, cosa que provocà una primera vaga al 1951. Finalment la segona vaga al 1958 i els deutes acumulats per l’empresa acabaren amb l’acomiadament d’un bon nombre de treballadors, entre ells del meu pare. Altres foren traslladats a altres plantes que tenia l'empresa a Catalunya i al País Basc.

Temps després, quan la fàbrica estava abandonada, els xiquets botàvem la tanca o ens colàvem per algun dels forats, plens de curiositat per veure el que allí hi havia. O ens enfilàvem per alguns dels arbres per buscar material per als nostres tiradors.

Vista aèria Papelera

Directiu de la Papelera

Al fons, darrere del xalet, es veu l'edifici principal de la Papelera

Un cop abandonada, les destrosses es feren cada vegada més grans

Al fons es veu l'edifici central de la Papelera i el seu deteriorament. Les casetes que apareixen foren traslladades des del seu antic emplaçament, entre els "merenderos" de la nostra platja, a la Patacona.

  

Són els anys 50, l'escuma que s'observa dins l'aigua obeeix als vessaments incontrolats que es feien des de la fàbrica.  Probablement fou una de les meues primeres imatges de la mar. Pensava, innocent de mi, que eixe era l'aspecte que la mar havia de tenir de manera natural.