“La Papelera”

La majoria dels habitatges que hui en dia estan situats passant la sèquia de Vera, constituïren els terrenys on es creà una fàbrica anomenada “La Papelera” de 1933 a 1959. La seua implantació suposà un efecte crida i començaren a arribar al nostre barri molts immigrants. La fàbrica no sols elaborava paper, sinó també cel·lulosa a partir d’un procés electrolític. Tot i que l'empresa semblava, a priori, que anava a donar molts beneficis, la veritat és que els problemes se'ls acumularen i prompte sorgiren les complicacions que desembocarien en unes condicions laborals roïnes i sous baixos, cosa que provocà una primera vaga al 1951. Finalment la segona vaga al 1958 i els deutes acumulats per l’empresa acabaren amb l’acomiadament d’un bon nombre de treballadors, entre ells del meu pare. Altres foren traslladats a altres plantes que tenia l'empresa a Catalunya i al País Basc.

Temps després, quan la fàbrica estava abandonada, els xiquets botàvem la tanca o ens colàvem per algun dels forats, plens de curiositat per veure el que allí hi havia. O ens enfilàvem per alguns dels arbres per buscar material per als nostres tiradors.

Vista aèria Papelera

Directiu de la Papelera

Al fons, darrere del xalet, es veu l'edifici principal de la Papelera

Un cop abandonada, les destrosses es feren cada vegada més grans

Al fons es veu l'edifici central de la Papelera i el seu deteriorament. Les casetes que apareixen foren traslladades des del seu antic emplaçament, entre els "merenderos" de la nostra platja, a la Patacona.

  

Són els anys 50, l'escuma que s'observa dins l'aigua obeeix als vessaments incontrolats que es feien des de la fàbrica.  Probablement fou una de les meues primeres imatges de la mar. Pensava, innocent de mi, que eixe era l'aspecte que la mar havia de tenir de manera natural.

Escoles Pies

Apareix al nostre barri el 1963, el fet que estiguera tancat i que la major part del alumnes que hi havia provingueren de fora, feia que el sentírem , almenys al principi, com un poc alié al barri. De fet, els alumnes que hi havia estaven interns, per aquesta raó molts el denominaven l’internat. A partir de 1975 i amb la construcció del nou aulari la integració seria major. No obstant, el fet que poguérem gaudir del seu camp de futbol, d’alguna manera també ajudà a connectar amb la gent del barri.

Entrada d'Escolapis pel carrer Vicent la Roda.

Interior de l'internat.

Camp de futbol.

Nuclis poblacionals de la Malva-rosa

Hem parlat de qui fou el predecessor o fundador del nostre barri que, a més li donà el nom que té. Tanmateix, el barri el formen persones que viuen en algun lloc. Anem a fer un xicotet recorregut pels primers nuclis que s’instal·laren al nostre barri seguint un ordre cronològic.

El Barriet

Fou el primer nucli de població urbanitzada, estava entre els carrers de Guillem d’Escrivá i Berenguer de Montoliu. En algun d’ells, encara s’hi pot apreciar el seu passat, ja que eren habitatges unifamiliars amb jardí.

 Carrer Berenguer de Montoliu. Una nevada als finals dels 50.

Carrer Guillem d'Esrivá.

Casetes del SAFE (Societat Anònima Forces Elèctriques)

Eren casetes que construïren per als treballadors d’eixa empresa en els carrers Cavite i Antoni Ponç. 

Carrer Cavite.

Cases de la Papelera

L’empresa per tractar d’acontentar els obrers i desenvolupar una tasca social construí un economat i 70 cases amb condicions molt avantatjoses. 

No he trobat en blanc i negre fotos d'aquestes cases. Es troben entre l'avinguda Malva-rosa (cap al final) i el carrer Antoni Ponç.

 Devia ser molt xicotet quan acompanayava ma mare a comprar a l'economat de la Papelera

Blocs de l’ajuntament

Han passat a la fama amb el sobrenom de les casitas rosas. Al 1957, a punt de ser inaugurades i malgrat que inicialment eren habitatges destinats a gent amb pocs recursos, en produir-se la riuada foren ocupats per gent que les seues cases havien quedat afectades. Un temps després, entrarien els propietaris previstos. A partir del 76, uns quants veïns marxaren a les vivendes construïdes a l’avinguda de la Plata, ja que aquestes cases són xicotetes. Part de les cases que quedaren buides serien ocupades il·legalment per famílies amb el sistema de patà i avant. A partir d’ací, el clima del barri s’agreujà, perquè gran part d’aquestes famílies es van a dedicar al tràfic de drogues, qüestió aquesta que causaria greus problemes de convivència i que desembocarien en manifestacions multitudinàries, patrulles i enderrocament d’un dels blocs. Tot i que els problemes no es resolgueren, es produí un descens considerable d’eixe tràfic i les aigües es calmaren un poc.

Les fotos que he trobat en blanc i negre d'aquestes cases, estan relacionades amb el camp de futbol i no he trobat cap on apareguen aquests blocs sols.

Blocs d’Astillers

Aquests foren construïts després que els blocs de l’ajuntament i foren ocupats pels treballadors de la “Union Naval de Levante”, a iniciativa de la seua obra social. Al centre d’aquests blocs s’alçà un únic servei comú: un col·legi al qual se li posà el nom del falangista Girón de Velasco i que actualment se’n diu Malva-rosa. Actualment també compta amb una llar de jubilats.

 En plena construcció, amb falla inclosa.

La construcció molt avançada.