Carrers

Els carrers de la meua infantesa a la Malva-rosa eren els de Cavite i Senda de la Carrasca (ara Vicent la Roda) ja que eren els carrers on vivia. També, per descomptat, el carrer Isabel de Villena que aleshores ni era carrer: de fet, en moltes zones, estava cobert d’herba i hi havia jonqueres i sequioletes. Entre les sempiternes vies del carrer Cavite, quan ja no circulava el tren, floria en ocasions una vegetació salvatge, que sovint utilitzàvem en els nostres jocs. Recorde veure allà mateix a l’estiu i a poqueta nit, gent ajupida amb una canya i una xarxa caçar rates-penades. Érem els amos del carrer, no teníem tele ni bicicleta, ni res que se li semblara. Les nostres úniques possessions eren la llibertat de què gaudíem al carrer, i és que no passava ni un cotxe. Els pocs que ho feien, anaven per l’avinguda, que ma mare anomenava “la carretera” i que era un lloc prohibit per a mi. Per cert, encara que jo no l’he conegut, a l’avinguda hi havia una sèquia. Ma mare em contà que una nit el meu oncle anava caminant per allí, quan divisà l’autobús que venia en la seua direcció, com pensava que no hi cabria, acabà dins la sèquia.

De menut, només eixia d’eixos carrers a fer els recats que ma mare m’encomanava, ja que era el major dels tres germans. Per si fora po,c a l’estiu s’estilava això d’eixir a la fresca. No pocs veïns, a falta de ventilador i televisió, treien la seua cadira i eixien a sopar i xarrar amb els seus conveïns. Fins i tot, en ocasions es feien sopars conjunts o s’amenitzava la nit amb música. Érem lliures com el vent i els nostres pares no havien de preocupar-se per nosaltres.

 

Grup en la plaça de Vera. Al fons fàbrica de perfums de Robillard.

 

Clínica del doctor Segura al costat de l'actual col·legi Ballester Fandos en Vicent la Roda.

  Carrer Lanzarote finals dels 50.

 

Carrer Mendizábal.

  Carrer Font d'Encarròs.

 

Carrer Antoni Ponç. Al fons, a l'esquerra casetes de la Papelera.

Carrer Gran Canària.

Qualsevol lloc era bo per a fer una paella. Carrer Gran Canària. 

Carrer Isabel de Villena on actualment està situat el col·legi Blasco Ibañez.

Carrer Isabel de Villena.

Carrer Isabel de Villena.

Carrer Isabel de Villena

 A l'esquerra i al fons s'aprecia la tanca de l'institut Isabel de Villena.
 

Cercavila al carrer Cavite.

 Continuació de la cercavila.

 

                                                                         Carrer Cavite.

                                              Carrer Cavite coneguda també com via pedrera.

                                                                       Carrer Cavite.
 

                                                                             Carrer Cavite.

      Carrer Cavite.

Carrer Antoni Ponç.

                                                                   Carrer Vicent la Roda. 
 

  Avinguda Malva-rosa. El quiosc que es veu feia cantó amb el carrer Sant Joan de Déu.

                                    Vista des dels carrers Illa de Ferro i Gran Canària.

Aquesta casona, que es veu al costat del carrer Sant Rafael, es va fer tristament famosa, perquè alli habità una família gitana que cometé robatoris a l'horta i que arribaren a matar un dels seus habitants. Eren coneguts perquè tenien una cria de cèrvol, un bambi, que feia les delícies dels xiquets.

Inundacions

De tant en tant, especialment quan apareixia el fenomen conegut com la gota freda, es produïen inundacions en el nostre barri. La causa era ben simple, no sols perquè la quantitat de pluja caiguda podia ser important, sinó perquè aquesta aigua no podia ser absorbida per las clavegueres, ja que les canonades interiors tenien un diàmetre molt reduït i no podien tragar eixa quantitat d’aigua en tan poc de temps, és més aquesta tornava a eixir. Els comerciants de l’avinguda, que ja estaven un poc farts d’aquestes situacions, tenien sempre a mà atovons i algeps per alçar un mur a l’entrada dels seus comerços i així evitar les destrosses.

 Carrer Cavite

 Carrer Fuerteventura

 Carrer Pico de teide

 Avinguda Malva-rosa

L'autobús de la SALTUV circul·lant amb dificultat per l'avinguda

 Església de Vera

Amb zodiac i tot.

 

  Encreuament avinguda Malva-rosa i Font d'Encarròs.

Estació de La cadena. El trenet.

Fou anomenada així, perquè antigament en comptes de barreres hi havia una cadena. El trenet ha estat un dels mitjans de transport favorits dels habitants del nostre barri, perquè tenia uns horaris més exactes i previsibles que els del la línia 31. Destil·lava un encant especial perquè travessaves l’horta i et feia sentir-te millor en prescindir de la circulació entre carrers. Quan arribava l’estiu algunes unitats venien de gom a gom. Desaparegué en 1986. El tramvia ni de bon tros se li pot comparar.  

 

 Aquesta és una de les primeres imatges de l'estació de La Cadena.

 

 

 Durant les pluges també quedava afectada.

 

 Vista general des de l'estació de la Cadena.

 Restaurant i pub London, en l'encreuament i en front del Polit.

 Darrere del London

 Anant cap a les Termes.

A l'estiu el trenet es ficava de gom a gom.

Encreuament via del trenet amb la via de Barcelona.

Pas a nivell camí de Vera, via Barcelona.

Autobusos

Com acabe de parlar del trenet, m'hauré de referir a l'altre transport públic del barri, és a dir a l'autobús. Durant molt de temps quedà reduït a dues línies:  la  31 que en un principi arribava a la plaça Tetuán i que després s’allargà fins el carrer Poeta Querol, i la 30 que tenia també el mateix final que la 31 i que travessava l'horta a través del camí de Vera, un camí que des del soterrament de les vies del tren vàrem perdre.

Sense ser molt agosarat, és molt probable que el servei que oferia el 31 fora dels pitjorets que hi havia a la ciutat. Perdre un autobús, suposava haver de suportar una espera considerable. El 30, en canvi,  a pesar de què eixia d’hora en hora era més fiable. Un dels conductors que més recorde duia bigot i era molt simpàtic. Quan s’endinsava pel camí de Vera, molt a sovint tenia el detall de fer l’aturada no en el lloc on estava realment, sinó davant les cases dels llauradors així que els divisava pel camí.

Una curiositat a destacar és que quan agarràvem l'autobús o el trenet per anar al centre, els de la meua generació sempre deien que anàvem a València. La primera vegada que els meus fills em varen sentir dir això em preguntaren desconcertats si és que nosaltres no vivíem a València.

L’1, el 2 i el 19 entrarien per fi a la Malva-rosa als primers anys de la dècada dels 80. Seguint el títol del llibre de Manuel Vicent “Un tranvia a la Malvarrosa” era curiós que tot i que el cartell que, tant l’1 com el 2, assenyalava que arribaven a la Malva-rosa, de fet es quedaven a les portes, concretament giraven pel carrer Vicent Guillot i tornaven al centre. Abans, a més del conductor, a l’interior dels tramvies i més tard dels troleibusos i autobusos, hi havia un cobrador. El bitllet era de diferent preu segons on volies anar, així que en un moment donat el cobrador cridava: final de dos cinquanta tot indicat que aquells que havien comprat eixe bitllet se n’havien de baixar. Per descomptat molt prompte començàrem a fer trampes. Finalment acabaria per imposar-se el bitllet únic i desapareixerien els cobradors. Una vegada, quan ja havíem arribat al final, ens quedaren sense baixar, el cobrador ens advertí que s’havia arribat al final del trajecte, però nosaltres li contestàrem que al cartell s’indicava que arribava a la Malva-rosa i que encara érem al Cabanyal. Per descomptat, ens tiràrem i ens amenaçaren de cridar a la policia.

 El 30 arribant al centre.

 

El 31 circulant pel camí del Cabanyal abans de tallar-se eixa via.