Aigües Sellarim

Estava situada només creuar la via del trenet. Un tal Emilio de Palma li comprà a Enrique Miralles, propietari d’un llavador que hi havia en eixe lloc, el seu negoci, en descobrir-se que la font que allí hi havia posseïa propietats antidiabètiques i millorava les afeccions contra l’estómac i el restrenyiment. El transformà en embotelladora i, en homenatge a l’antic propietari, li posà el nom de Sellarim, que és el cognom Miralles llegit al revés.

Encara que a algú el sorprenga, no era d’estranyar que tan a prop de la mar pogueren haver fonts al barri. Al carrer Isabel de Villena, on actualment estan les ruïnes de l’antic local anomenat Flamingo, hi havia una font. Antany aquesta zona rebia el sobrenom pels xiquets de Els montonets, perquè allí s’acumulaven muntanyetes d’enderrocs. Era una zona on ens dedicàvem a caçar sargantanes i que donava al carrer Cavite. A la part d’Isabel de Villena hi havia una espècie de xalet abandonat, on vivia una família de gitanos. Per increïble que fora, hi havia una font que nosaltres anomenàvem de La gitana. És més, al carrer Cavite hi havia una altra font i, on actualment està l’IES Patacona, hi havia una altra font.

 

Al costat de l'estació de la Cadena.

 

 Font al carrer Cavite.

Restaurants i "merenderos"

Els merenderos

Els merenderos foren els restaurants de platja de l’estiu. A finals de maig començaven a muntar-los i fins finals de setembre ens acompanyàvem. Molts d’ells no tenien sòl, l’arena era el sòl. Durant els caps de setmana solien acudir-hi moltes famílies que, pràcticament, es passaven tot el dia a l’ombra que els oferien aquests establiments. Era per a la gent del barri molt habitual, allò d’anar a fer-se un barralet de cervesa o vi amb gasosa. I de pas unes clotxinetes o qualsevol altra cosa. A més eren assequibles econòmicament.
Ací més avall us deixe un enllaç de finals de la dècada dels 80 on apareix el merendero el Bobo i les dunes.
 Playa y Merendero Malvarrosa

 Al principi les cadires eren d'enea i el pis era la pròpia arena de la platja.

Després comencen a aparéixer les cadires plegables i un pis fet de fusta.

 

 Al final el pis estava fet de cement.

Moltes famílies gaudien d'un dia d'estiu a l'ombratge del merendero.

Les cuineres també dinaven, encara que tard.

 

 També els temporals provocaven desastres.

Restaurants

Dins de tots els bars i restaurants de la Malva-rosa, únicament em referiré a tres, perquè tenen alguna cosa especial que, en els anys retratats, els ha fet diferents per a mi. Perdoneu-me totes les absències.

El Polit

Tot i que hi ha més d’un restaurant El Polit, segurament el Polit de la Cadena era, sense dubte, un dels bars i restaurants favorits per a la gent del barri i de fora.  Fa uns anys l’Ajuntament el derruí, perquè necessitaven eixamplar l’avinguda del Tarongers per aquella zona. A hores d’ara no hem vist l’ampliació de l’avinguda. Per a més desgràcia l’últim propietari Paco Polit morí.

En front estava el London, un establiment que exercí de restaurant, entre altres coses.

 

 

Casa Carmela

Probablement siga el restaurant de platja més antic de la Malva-rosa.

El Galeón

Quan s’obrí aquest bar i restaurant, tingué bastant d’èxit entre els joves del barri, perquè a la part de fora hi havia una terrassa amb el sostre de palla que el feia molt agradable. Especialment quan venia el bon temps i els caps de setmana assolellats. Alguns dels cambrers, eren d'origen àrab, recentment he tingut notícies que almenys un d’ells ha guanyat molts diners.