Tot i advertir que no parlaria de gent, una de
excepcions que faré és aquesta. Al 1970 es consolida al nostre barri la “Asociación
de Cabezas de família“ que serà la precursora de la posterior Associació de
veïns, de grat record per a molta gent del nostre barri perquè fou
catalitzadora dels anhels del veïnat per tractar d’aconseguir una sèrie de
millores bàsiques i imprescindibles. Les reivindicacions que des d’allí
s’impulsaren probablement ens facen recordar que, pese a les discrepàncies
naturals, hi havia uns objectius comuns que un cop arribada la democràcia
sembla que es van diluir. Especial menció al primer president, Antonio Sanchis
Pallarés, que al 1994 publicaria l’obra “Historia de la Malvarrosa”. Hui aquell
ambient que es respirava a l’Associació ha desaparegut, fins i tot la seua
ubicació és distinta, i a més de l’antiga existeix una altra associació de
veïns anomenada “Amics de la malva”.
dimarts, 23 d’abril del 2030
dilluns, 23 d’abril del 2029
Cine Malvarrosa
Aquesta és l'unica foto que he trobat de la façana de l’edifici. Encara que
a penes arribaria a estar 20 anys al nostre barri (del 60 al 77) sens dubte omplí
els espais d’oci del veïnat que abans havia d’anar al Cabanyal (Imperial, Merp,
Musical) o inclús al Grau (Levante) Arribava quasi a les mil localitats.
Dissabtes i diumenges, tot aprofitant el programa triple que s’oferia, molta
gent se´n duia el berenar i el sopar i allí s’estaven una bona estona. Al 81
fou tancat i substituït per un supermercat (Superette) que després se’l
quedaria el Mercadona.
A la dreta de la imatge s'aprecien unes escales per on s'accedia a la porta.
diumenge, 23 d’abril del 2028
Orxateria “Tío Pepe”
Tampoc he trobat ni una foto d’aquesta orxateria que estava ubicada al
final de la Malva-rosa, a la vora de la sèquia de Vera. Tal vegada aquest
emplaçament fora el que obligarà a la gent a cercar altres locals, perquè els
efluvis que d’allí eixien no eren propicis a passar molt de temps. Això sí,
l’orxata era molt bona i era la mateixa que feia el “Tío Pepe” al Cabanyal.
divendres, 23 d’abril del 2027
Patacona
Encara que per a nosaltres quasi tot el que hi havia
quan creuàvem la sèquia de Vera li deien Patacona, estrictament la Patacona era
un restaurant que hi havia al final de l’antiga fàbrica de la Papelera just enfront
d’on avui està instal·lat l’IES Patacona.
Dinar familiar.
La gent venia a netejar el cotxe gràcies a la font que hi havia.
dimecres, 22 d’abril del 2026
La platja
Per a nosaltres, era l’espai que més llibertat ens
aportava. La part on actualment està situat el carrer Isabel de Villena tenia
herba (fins i tot a la part de darrere de l’institut i del Sanatori) i no era
estrany de veure alguna sequioleta i jonqueres. Recordem, que la Malva-rosa
originàriament era una marjal i encara es notava alguna empremta d’això. De fet
caçàvem parotets, que distingíem pels seus colors: rojos, blaus o verds.
A la plaça que hi ha entre l’institut i el col·legi
Blasco Ibañez hi havia una sèquia on caçàvem granotes i no era l’únic lloc.
Sembla increïble però era cert. La major part del temps, especialment quan hi
havia vacances, el passàvem allà. Podíem jugar al futbol en l’herba o on s'acabava aquesta, perquè en la
part més pròxima a l’arena de la platja estava més dura.
L’estiu sense dubte era el temps ideal per a gaudir
d’eixe espai. A final de maig, començaven a muntar els “merenderos” i a més, una
sèrie de casetes de particulars que, un temps despré, l’autoritat desplaçaria
cap a la Patacona i que uns quants anys més tard, serien enderrocades en
començar a construir-se el passeig marítim de la Patacona.
Arribà un moment, que València se n’adonà que tenia
una platja. Quan guanyà les eleccions el PSOE, alçaren unes dunes i a la part
per on ara circulen els autobusos de la platja, es dedicaren a plantar moltes
coses. La manca de diners, la desídia i el mal comportament d’alguns, féu que
dunes i plantes desaparegueren i que es mamprenguera la construcció del passeig
marítim actual. Va ser la mort de la nostra
platja. A partir d’eixe moment molta gent que no sabia de la seua
existència es deixaria caure per ací. I els veïns, malgrat les condicions que
tenia la platja, teníem la sensació d’haver-la perdut, ja que a partir d’ara l’havien
de compartir, i per si fóra poc això, els preus dels restaurants que es
construïren eren sensiblement superiors als dels “merenderos”.
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero.
Playa de la Malvarrosa Agosto 1988
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero.
Playa de la Malvarrosa Agosto 1988
Gent banyant-se als anys 20 |
Encara que semble mentida en aquesta època es podien fer paelles en la platja.
Un de tants fotògrafs que pulul·laven per la platja per a immortalitzar el moment.
Els Flechas Navales fents instrucció en la platja.
Telliner. Abans es podien fer tellines, pero hui en dia estan quasi exhaurides.
Al fons les casetes de fusta.
Una tradició ben pasqüera: empinar el catxirulo.
Quan hi havia fortes turmentes, a voltes la platja es quedava així.
Quan a la platja encara hi havia herba.
Un costum ben arrelat al nostre barri: la nit de Sant Joan. Amb tota la parafernàlia inclosa, és a dir sopar, fer una foguera, botar-la i mullar-se els peus. Actualment ha perdut l'encís d'antany, a causa de la massificació.
Les dunes serien una de les grans errades que l'Ajuntament cometria a la platja. No durarien molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)