La platja

Per a nosaltres, era l’espai que més llibertat ens aportava. La part on actualment està situat el carrer Isabel de Villena tenia herba (fins i tot a la part de darrere de l’institut i del Sanatori) i no era estrany de veure alguna sequioleta i jonqueres. Recordem, que la Malva-rosa originàriament era una marjal i encara es notava alguna empremta d’això. De fet caçàvem parotets, que distingíem pels seus colors: rojos, blaus o verds.

A la plaça que hi ha entre l’institut i el col·legi Blasco Ibañez hi havia una sèquia on caçàvem granotes i no era l’únic lloc. Sembla increïble però era cert. La major part del temps, especialment quan hi havia vacances, el passàvem allà. Podíem jugar al futbol en l’herba o on s'acabava aquesta, perquè en la part més pròxima a l’arena de la platja estava més dura.

L’estiu sense dubte era el temps ideal per a gaudir d’eixe espai. A final de maig, començaven a muntar els “merenderos” i a més, una sèrie de casetes de particulars que, un temps despré, l’autoritat desplaçaria cap a la Patacona i que uns quants anys més tard, serien enderrocades en començar a construir-se el passeig marítim de la Patacona.

Arribà un moment, que València se n’adonà que tenia una platja. Quan guanyà les eleccions el PSOE, alçaren unes dunes i a la part per on ara circulen els autobusos de la platja, es dedicaren a plantar moltes coses. La manca de diners, la desídia i el mal comportament d’alguns, féu que dunes i plantes desaparegueren i que es mamprenguera la construcció del passeig marítim actual. Va ser la mort de la nostra platja. A partir d’eixe moment molta gent que no sabia de la seua existència es deixaria caure per ací. I els veïns, malgrat les condicions que tenia la platja, teníem la sensació d’haver-la perdut, ja que a partir d’ara l’havien de compartir, i per si fóra poc això, els preus dels restaurants que es construïren eren sensiblement superiors als dels “merenderos”.
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero. 
 Playa de la Malvarrosa Agosto 1988 

Gent banyant-se als anys 20

 

Encara que semble mentida en aquesta època es podien fer paelles en la platja. 

Un de tants fotògrafs que pulul·laven per la platja per a immortalitzar el moment.

Els Flechas Navales fents instrucció en la platja.

 

Telliner. Abans es podien fer tellines, pero hui en dia estan quasi exhaurides.

   Al fons s'aprecien unes casetes de fusta al costat dels merenderos. Era gent que vivia allí tot l'estiu. 

   Uns anys després serien desplaçats a la Patacona.

Al fons les casetes de fusta.

Una tradició ben pasqüera: empinar el catxirulo.

Quan hi havia fortes turmentes, a voltes la platja es quedava així.

Quan a la platja encara hi havia herba.

Un costum ben arrelat al nostre barri: la nit de Sant Joan. Amb tota la parafernàlia inclosa, és a dir sopar, fer una foguera, botar-la i mullar-se els peus. Actualment ha perdut l'encís d'antany, a causa de la massificació.

Les dunes serien una de les grans errades que l'Ajuntament cometria a la platja. No durarien molt.