Orxateria “Tío Pepe”

Tampoc he trobat ni una foto d’aquesta orxateria que estava ubicada al final de la Malva-rosa, a la vora de la sèquia de Vera. Tal vegada aquest emplaçament fora el que obligarà a la gent a cercar altres locals, perquè els efluvis que d’allí eixien no eren propicis a passar molt de temps. Això sí, l’orxata era molt bona i era la mateixa que feia el “Tío Pepe” al Cabanyal.

Patacona

Encara que per a nosaltres quasi tot el que hi havia quan creuàvem la sèquia de Vera li deien Patacona, estrictament la Patacona era un restaurant que hi havia al final de l’antiga fàbrica de la Papelera just enfront d’on avui està instal·lat l’IES Patacona. 

Dinar familiar.

La gent venia a netejar el cotxe gràcies a la font que hi havia.

La platja

Per a nosaltres, era l’espai que més llibertat ens aportava. La part on actualment està situat el carrer Isabel de Villena tenia herba (fins i tot a la part de darrere de l’institut i del Sanatori) i no era estrany de veure alguna sequioleta i jonqueres. Recordem, que la Malva-rosa originàriament era una marjal i encara es notava alguna empremta d’això. De fet caçàvem parotets, que distingíem pels seus colors: rojos, blaus o verds.

A la plaça que hi ha entre l’institut i el col·legi Blasco Ibañez hi havia una sèquia on caçàvem granotes i no era l’únic lloc. Sembla increïble però era cert. La major part del temps, especialment quan hi havia vacances, el passàvem allà. Podíem jugar al futbol en l’herba o on s'acabava aquesta, perquè en la part més pròxima a l’arena de la platja estava més dura.

L’estiu sense dubte era el temps ideal per a gaudir d’eixe espai. A final de maig, començaven a muntar els “merenderos” i a més, una sèrie de casetes de particulars que, un temps despré, l’autoritat desplaçaria cap a la Patacona i que uns quants anys més tard, serien enderrocades en començar a construir-se el passeig marítim de la Patacona.

Arribà un moment, que València se n’adonà que tenia una platja. Quan guanyà les eleccions el PSOE, alçaren unes dunes i a la part per on ara circulen els autobusos de la platja, es dedicaren a plantar moltes coses. La manca de diners, la desídia i el mal comportament d’alguns, féu que dunes i plantes desaparegueren i que es mamprenguera la construcció del passeig marítim actual. Va ser la mort de la nostra platja. A partir d’eixe moment molta gent que no sabia de la seua existència es deixaria caure per ací. I els veïns, malgrat les condicions que tenia la platja, teníem la sensació d’haver-la perdut, ja que a partir d’ara l’havien de compartir, i per si fóra poc això, els preus dels restaurants que es construïren eren sensiblement superiors als dels “merenderos”.
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero. 
 Playa de la Malvarrosa Agosto 1988 

Gent banyant-se als anys 20

 

Encara que semble mentida en aquesta època es podien fer paelles en la platja. 

Un de tants fotògrafs que pulul·laven per la platja per a immortalitzar el moment.

Els Flechas Navales fents instrucció en la platja.

 

Telliner. Abans es podien fer tellines, pero hui en dia estan quasi exhaurides.

Al fons s'aprecien unes casetes de fusta al costat dels merenderos. Era gent que vivia allí tot l'estiu. Uns anys després serien desplaçats a la Patacona.

Al fons les casetes de fusta.

Una tradició ben pasqüera: empinar el catxirulo.

Quan hi havia fortes turmentes, a voltes la platja es quedava així.

Quan a la platja encara hi havia herba.

Un costum ben arrelat al nostre barri: la nit de Sant Joan. Amb tota la parafernàlia inclosa, és a dir sopar, fer una foguera, botar-la i mullar-se els peus. Actualment ha perdut l'encís d'antany, a causa de la massificació.

Les dunes serien una de les grans errades que l'Ajuntament cometria a la platja. No durarien molt.

Falles

En temps de les Falles, hi havia un costum que va desaparéixer fa molt de temps. Inicialment, els xiquets anaven demanant per les cases tot tipus de mobles i estris vells i a voltes construïen ninots. Era una espècie de falla paralel·la i no oficial que la xicalla del barri plantava i cremava un dia abans de la crema oficial.

Falla veïnal.

 Falla a l'avinguda. Anys 50.

Pepica la Pilona

Tot i que no passarà a la història per ser un personatge destacat de la Malva-rosa, ja que ni era d’ací ni vivia ací, la cite perquè era un personatge ben peculiar. Els meus records provenen de ben menut, ja que aquesta dona quan veia un xiquet sempre es parava a fer-li un bes. Jo m’agarrava a les faldes de ma mare perquè el seu aspecte m’infonia un cert temor. Ma mare em tranquil·litzava assegurant-me que era Pepica i que solament volia besar-me. Contaven, que aquesta obsessió li venia perquè fou violada de jove i com que no tenia mare i son pare no parava per casa, perquè treballava molt, donaren el xiquet en adopció i pel que es veu això la deixà traumatitzada. Sempre anava pels mercats demanant menjar, d’aquell que no anaven a poder vendre o demanant algun dineret per a ella o per als leprosos de Fontilles. Deien, que de jove havia sigut prostituta, però això mai havia suposat cap impediment per, en certa mesura, ser estimada per la gent. Eren antològics els numerets que muntava en el cine, la de rots i pets que es podia tirar i els comentaris aguts i brofegosos que deixava caure. Estant ella al cine l’espectacle estava assegurat.

 En la platja.

 

En el carrer Font d'Encarròs.

 A sa casa? Sembla que no en tenia.

Vistes

Potser les vistes més interessants siguen les posteriors a la riuada, malauradament la qualitat no és molt bona perquè es puguen apreciar moltes coses.

 

La via del trent i al costat la via xurra.

 

 Després de la riuada.