Tampoc he trobat ni una foto d’aquesta orxateria que estava ubicada al
final de la Malva-rosa, a la vora de la sèquia de Vera. Tal vegada aquest
emplaçament fora el que obligarà a la gent a cercar altres locals, perquè els
efluvis que d’allí eixien no eren propicis a passar molt de temps. Això sí,
l’orxata era molt bona i era la mateixa que feia el “Tío Pepe” al Cabanyal.
diumenge, 23 d’abril del 2028
divendres, 23 d’abril del 2027
Patacona
Encara que per a nosaltres quasi tot el que hi havia
quan creuàvem la sèquia de Vera li deien Patacona, estrictament la Patacona era
un restaurant que hi havia al final de l’antiga fàbrica de la Papelera just enfront
d’on avui està instal·lat l’IES Patacona.
Dinar familiar.
La gent venia a netejar el cotxe gràcies a la font que hi havia.
dimecres, 22 d’abril del 2026
La platja
Per a nosaltres, era l’espai que més llibertat ens
aportava. La part on actualment està situat el carrer Isabel de Villena tenia
herba (fins i tot a la part de darrere de l’institut i del Sanatori) i no era
estrany de veure alguna sequioleta i jonqueres. Recordem, que la Malva-rosa
originàriament era una marjal i encara es notava alguna empremta d’això. De fet
caçàvem parotets, que distingíem pels seus colors: rojos, blaus o verds.
A la plaça que hi ha entre l’institut i el col·legi
Blasco Ibañez hi havia una sèquia on caçàvem granotes i no era l’únic lloc.
Sembla increïble però era cert. La major part del temps, especialment quan hi
havia vacances, el passàvem allà. Podíem jugar al futbol en l’herba o on s'acabava aquesta, perquè en la
part més pròxima a l’arena de la platja estava més dura.
L’estiu sense dubte era el temps ideal per a gaudir
d’eixe espai. A final de maig, començaven a muntar els “merenderos” i a més, una
sèrie de casetes de particulars que, un temps despré, l’autoritat desplaçaria
cap a la Patacona i que uns quants anys més tard, serien enderrocades en
començar a construir-se el passeig marítim de la Patacona.
Arribà un moment, que València se n’adonà que tenia
una platja. Quan guanyà les eleccions el PSOE, alçaren unes dunes i a la part
per on ara circulen els autobusos de la platja, es dedicaren a plantar moltes
coses. La manca de diners, la desídia i el mal comportament d’alguns, féu que
dunes i plantes desaparegueren i que es mamprenguera la construcció del passeig
marítim actual. Va ser la mort de la nostra
platja. A partir d’eixe moment molta gent que no sabia de la seua
existència es deixaria caure per ací. I els veïns, malgrat les condicions que
tenia la platja, teníem la sensació d’haver-la perdut, ja que a partir d’ara l’havien
de compartir, i per si fóra poc això, els preus dels restaurants que es
construïren eren sensiblement superiors als dels “merenderos”.
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero.
Playa de la Malvarrosa Agosto 1988
Més avall us deixe uns enllaços d'uns vídeos on apareixen les dunes i algun merendero.
Playa de la Malvarrosa Agosto 1988
Gent banyant-se als anys 20 |
Encara que semble mentida en aquesta època es podien fer paelles en la platja.
Un de tants fotògrafs que pulul·laven per la platja per a immortalitzar el moment.
Els Flechas Navales fents instrucció en la platja.
Telliner. Abans es podien fer tellines, pero hui en dia estan quasi exhaurides.
Al fons les casetes de fusta.
Una tradició ben pasqüera: empinar el catxirulo.
Quan hi havia fortes turmentes, a voltes la platja es quedava així.
Quan a la platja encara hi havia herba.
Un costum ben arrelat al nostre barri: la nit de Sant Joan. Amb tota la parafernàlia inclosa, és a dir sopar, fer una foguera, botar-la i mullar-se els peus. Actualment ha perdut l'encís d'antany, a causa de la massificació.
Les dunes serien una de les grans errades que l'Ajuntament cometria a la platja. No durarien molt.
dijous, 1 de maig del 2025
Falles
En temps de les Falles, hi havia un costum que va desaparéixer fa molt de temps. Inicialment, els xiquets anaven demanant per les cases tot tipus de mobles i estris vells i a voltes construïen ninots. Era una espècie de falla paralel·la i no oficial que la xicalla del barri plantava i cremava un dia abans de la crema oficial.
Falla veïnal.
Falla a l'avinguda. Anys 50.
dimarts, 23 d’abril del 2024
Pepica la Pilona
Tot i que no passarà a la història per ser un personatge destacat de la
Malva-rosa, ja que ni era d’ací ni vivia ací, la cite perquè era un personatge
ben peculiar. Els meus records provenen de ben menut, ja que aquesta dona quan
veia un xiquet sempre es parava a fer-li un bes. Jo m’agarrava a les faldes de
ma mare perquè el seu aspecte m’infonia un cert temor. Ma mare em
tranquil·litzava assegurant-me que era Pepica i que solament volia besar-me.
Contaven, que aquesta obsessió li venia perquè fou violada de jove i com que no
tenia mare i son pare no parava per casa, perquè treballava molt, donaren el
xiquet en adopció i pel que es veu això la deixà traumatitzada. Sempre anava
pels mercats demanant menjar, d’aquell que no anaven a poder vendre o demanant
algun dineret per a ella o per als leprosos de Fontilles. Deien, que de jove
havia sigut prostituta, però això mai havia suposat cap impediment per, en
certa mesura, ser estimada per la gent. Eren antològics els numerets que
muntava en el cine, la de rots i pets que es podia tirar i els comentaris aguts
i brofegosos que deixava caure. Estant ella al cine l’espectacle estava
assegurat.
En la platja.
En el carrer Font d'Encarròs.
A sa casa? Sembla que no en tenia.
diumenge, 23 d’abril del 2023
Vistes
Potser les vistes més interessants siguen les posteriors a la riuada,
malauradament la qualitat no és molt bona perquè es puguen apreciar moltes
coses.
La via del trent i al costat la via xurra.
Després de la riuada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)