Xalet Blasco Ibañez

Blasco Ibáñez va manar construir el xalet original en 1902. En aquest moment es tractava d'una platja solitària, amb abundant vegetació i allunyada del nucli urbà, que va proporcionar l'escriptor certa tranquil·litat i assossec per dedicar-se a la seua activitat literària. La casa destacava per la seua magnífica galeria de columnes i cariàtides, decorada amb frescos d'estil pompeià, presidida per una imponent taula de marbre de Carrara. Després de la guerra civil , l'edifici va ser confiscat per l'Ajuntament franquista i utilitzat de 1942 a 1962 com Escola de Flechas Navales , per la qual cosa va patir importants desperfectes. Es va tancar la terrassa i van desaparèixer les columnes i cariàtides. Posteriorment, la casa va ser ocupada per famílies marginals i d’aquesta manera es va accelerar el seu procés de degradació. Els hereus de Blasco Ibáñez en 1980, el van vendre a l'Ajuntament de València. No obstant això, l'estat de l'edifici era tan ruïnós, que en els anys 90 es va enderrocar i es va procedir a la seua reconstrucció seguint els plànols originals. La Casa Museu Blasco Ibáñez va ser oberta al públic i integrada en la xarxa de museus municipals de l'Ajuntament de València el juny de 1997.

Els meus records provenen de quan el que quedava del xalet estava ja ocupat per una família de gitanos Al seu interior hi havia una morera, en aquella època tenia a casa cucs de seda, així que  m’endinsava en el recinte i m’enfilava a l’arbre per collir les fulles que eren l’aliment indispensable per a donar-los de menjar. Mai vaig tindre cap de problema.

Aspecte incial que tenia el xalet quan es va projectar.

Blasco Ibañez contemplant la mar damunt d'una taula de marbre.

Blasco Ibañez recolzat en una de les cariòtides

Elena Ortuzar, segona dona de Blasco Ibáñez.

Part de darrere del xalet.

S'aprecien els canvis evidents després d'haver estat ocupat el xalet pels Flechas Navales.

Quan vinga la riuada es deteriorarà de tal manera que seria abandonat.