Séquia de Vera. Ermita i església.

La séquia de Vera és el límit natural que separa els termes municipals d’Alboraia i València en el nostre barri. Tot i això, els malva-rosins mai hem sentit que en travessar la sèquia estiguérem en un altre municipi. És més, no crec que la gent que actualment viu a la vora del terme municipal d’Alboraia se senta molt d’aquella població.  El cas és que la sèquia sempre ha format part de la vida del nostre barri, sobretot per tots els inconvenients que ens han causat. Totes les restes que llauradors i d’altra gent abocava a la sèquia acabaven en la nostra platja. Era repugnant veure, en ocasions, totes les coses que posteriorment la ressaca ens retornava. A més dels problemes infecciosos que podia causar i conseqüentment el que això suposava per als banyistes, s’unia el perill de què en algun moment algun xiquet poguera ofegar-se. Desgraciadament, i pese a les advertències que es feren pel veïnat, finalment ocorregué la notícia no desitjada: un xiquet morí ofegat al 1978. No és fins al 1980 quan els problemes començaren a desaparèixer amb el seu cobriment i canalització. A més es construiria una depuradora i un emissari submarí que enviaria l’aigua després de depurada mar endins.

                                      A principis del segle XX no era tan rar veure aquesta imatge.

      En canvi la que més guardem en la retina era veure tota la porqueria que s'acumulava especialment en la desembocadura.

           Al final del carrer Isabel de Villena per travessar la sèquia calia passar per aquesta passarel·la.

 Protesta veïnal, a causa dels problemes que ocasionava la sèquia.

Ermita i església

Associada a la sèquia sempre ha estat l’església i l’ermita. Abans la gent de la Malva-rosa anava a celebrar bodes, batejos i comunions a l’ermita, però a partit de mitjans els anys 50, la parròquia de la Immaculada de Vera, que és així com es diu, començar a celebrar eixos esdeveniments. És curiós que ma sogra es casara en l’ermita, però ma mare ja es va casar al 55 a l’església. Tanmateix per als habitants del nostre barri l’ermita sempre ha tingut un sabor especial. Finalment fou reconvertida en Museu de l’agricultura valenciana. Anar a visitar-la, a més, té l'al·licient de visitar el restaurant El Famós a fer una paella.

 

L'ermita.
 

 

L'església.

    Els responsables de la parròquia sempre han estat molt sensibles als problemes obrers. En la imatge, una   assemblea de treballadors vigilats de ben a prop per la policia.