Hauríem de començar, lògicament, pel naixement del
nostre barri. I en això té molt a veure
En Felix Robillard Closier, botànic francès que s’instal·là a la Malva-rosa el
1857, quan aquesta zona encara conservava les característiques pròpies d’una
marjal. Pràcticament va comprar mitja Malva-rosa i va dessecar
bona part dels terrenys, per a la qual
cosa va utilitzar diverses espècies
vegetals, entre elles, grans quantitats de geranium odoratissimun, la popular malva-rosa.
Creà un establiment d’arboricultura i convertí la
Malva-rosa en un jardí amb un viver que tindrà una varietat molt diversa de
plantes, arbres, arbustos i flors. El 1871 comprà un edifici al final de
l’avinguda Malva-rosa que, a partir d’aquests moments funcionaria com l’eix del
barri, i el transformà en una fàbrica de sabó. A partir d’ací es dedicà a crear
essències, dintre de les quals destacà la ja citada malva-rosa, que serà la que
done nom al nostre barri. La fàbrica serà la primera d'essències establerta a Espanya i la primera de sabons tocador i perfumeria
establerta a València
Entrades
Curiosament, el nostre barri no tenia ni un carrer
ni una plaça dedicada a tan insigne personatge. Davant la insistència de
l’Associació de Veïns, finalment l'Ajuntament de València accedí a dedicar-li una plaça situada entre
l’avinguda Malva-rosa i el carrer Illa de Ferro. A la plaça es va construir una
espècie de parc amb un monòlit amb fons del "pla Zapatero". La retolació de la plaça enjardinada es va produir en silenci. Robillard va
ser víctima de la tensió política
entre el PSOE, que va posar en marxa el "pla Zapatero"
per reduir l'atur en els ajuntaments, i el govern de Rita Barberá, que no va inaugurar en eixe període ni una
sola obra del pla, per mantenir-lo
en l'ombra. Ni tan sols hi
ha una llegenda al costat del monòlit. Ni rastre
de la història del jardiner. Per
a més inri i per increïble que ens resulte, no s'hi va plantar ni una malva-rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada