La riuada del 57

Malgrat que la riuada més coneguda és la del 57, a la Malva-rosa ja havia hagut una riuada al 49, o quasi més ben dit una barrancada, que causà enormes desperfectes. La foto de més a baix ens mostra els efectes causats en un edifici que s'anomenava "El Génesis". Era un lloc d’esplai i divertiment, on es feien coses molt diverses: restaurant, botiga, saló de reunions veïnals i fallers, representacions teatrals etc. S’entrava pel carrer Cavite, tenia com a lateral el carrer Font d’Encarròs i la part de darrere, on estaven els corrals i paellers, donava al carrer Antoni Ponç.

 Edifici conegut com el Génesis

Però, sens dubte, potser la riuada més tràgica per a nosaltres seria la del 57. Deixà el nostre barri tal com mostren les imatges, que ja de per si són prou eloqüents. Jo tenia un any d’edat i anys més tard els meus pares em contaren que tingueren que acollir gent a la nostra casa, ja que l’aigua havia anegat les seues. De fet, els meus iaios materns que vivien en un barracó al carrer Antoni Ponç, prop de les casetes de la Paperera, hagueren d’abandonar el barri i marxaren cap a una zona que estava rodejada d’horta pròxima al actual carrer Manuel Candela.

Institut Isabel de Villena

L’institut obrí les seues portes el curs 1965/1966. Originàriament estava dividit en dos parts: la del nord on estudiaven les xiques i la sud on ho feien els xics, cadascuna d’elles tenia una casa de conserges. Al bell mig hi havia una tanca que separava pudorosament els i les alumnes, ja que les autoritats del moment els semblava pecaminós allò de barrejar ambdós sexes. A més d’aquesta separació física, hi havia de fet una separació administrativa perquè la part de les xiques era una secció delegada del Sant Vicent Ferrer i la dels xics ho era del Lluís Vives. Al voltant de l’institut no hi havia cap carrer asfaltat, davant de l’entrada hi havia terra i a la part posterior l’arena de la platja i herba. Aquesta situació provocava que en època de grans pluges, com que la canalització del barri era deficient, l’institut quedava poc menys que aïllat per l’aigua i en conseqüència al professorat se li feia impossible d’arribar-hi, per la qual cosa s’havien de suspendre les classes.

 Estava quasi ja construït.

 Es pot apreciar l'herba que hi havia al davant.

 Sovint veien passejar els cavalls del quater de la Remonta.

 L'institut després de la reforma de 1978, al fons apareix un annex.

Carrers

Els carrers de la meua infantesa a la Malva-rosa eren els de Cavite i Senda de la Carrasca (ara Vicent la Roda) ja que eren els carrers on vivia. També, per descomptat, el carrer Isabel de Villena que aleshores ni era carrer: de fet, en moltes zones, estava cobert d’herba i hi havia jonqueres i sequioletes. Entre les sempiternes vies del carrer Cavite, quan ja no circulava el tren, floria en ocasions una vegetació salvatge, que sovint utilitzàvem en els nostres jocs. Recorde veure allà mateix a l’estiu i a poqueta nit, gent ajupida amb una canya i una xarxa caçar rates-penades. Érem els amos del carrer, no teníem tele ni bicicleta, ni res que se li semblara. Les nostres úniques possessions eren la llibertat de què gaudíem al carrer, i és que no passava ni un cotxe. Els pocs que ho feien, anaven per l’avinguda, que ma mare anomenava “la carretera” i que era un lloc prohibit per a mi. Per cert, encara que jo no l’he conegut, a l’avinguda hi havia una sèquia. Ma mare em contà que una nit el meu oncle anava caminant per allí, quan divisà l’autobús que venia en la seua direcció, com pensava que no hi cabria, acabà dins la sèquia.

De menut, només eixia d’eixos carrers a fer els recats que ma mare m’encomanava, ja que era el major dels tres germans. Per si fora po,c a l’estiu s’estilava això d’eixir a la fresca. No pocs veïns, a falta de ventilador i televisió, treien la seua cadira i eixien a sopar i xarrar amb els seus conveïns. Fins i tot, en ocasions es feien sopars conjunts o s’amenitzava la nit amb música. Érem lliures com el vent i els nostres pares no havien de preocupar-se per nosaltres.

 

Grup en la plaça de Vera. Al fons fàbrica de perfums de Robillard.

 

Clínica del doctor Segura al costat de l'actual col·legi Ballester Fandos en Vicent la Roda.

  Carrer Lanzarote finals dels 50.

 

Carrer Mendizábal.

  Carrer Font d'Encarròs.

 

Carrer Antoni Ponç. Al fons, a l'esquerra casetes de la Papelera.

Carrer Gran Canària.

Qualsevol lloc era bo per a fer una paella. Carrer Gran Canària. 

Carrer Isabel de Villena on actualment està situat el col·legi Blasco Ibañez.

Carrer Isabel de Villena.

Carrer Isabel de Villena.

Carrer Isabel de Villena

 A l'esquerra i al fons s'aprecia la tanca de l'institut Isabel de Villena.
 

Cercavila al carrer Cavite.

 Continuació de la cercavila.

 

                                                                         Carrer Cavite.

                                              Carrer Cavite coneguda també com via pedrera.

                                                                       Carrer Cavite.
 

                                                                             Carrer Cavite.

      Carrer Cavite.

Carrer Antoni Ponç.

                                                                   Carrer Vicent la Roda. 
 

  Avinguda Malva-rosa. El quiosc que es veu feia cantó amb el carrer Sant Joan de Déu.

                                    Vista des dels carrers Illa de Ferro i Gran Canària.

Aquesta casona, que es veu al costat del carrer Sant Rafael, es va fer tristament famosa, perquè alli habità una família gitana que cometé robatoris a l'horta i que arribaren a matar un dels seus habitants. Eren coneguts perquè tenien una cria de cèrvol, un bambi, que feia les delícies dels xiquets.