Fábrica de carbó coneguda com Ballesteros

Ceferino Ballesteros construí al 1916, en una gran parcel·la del nostre barri, una fàbrica que treballava el carbó fent bloc conglomerats que estaven destinats a les màquines de vapor dels trens. Estava situada entre el col·legi Cavite actual i arribava al carrer Río Tajo. Evidentment allí treballava bona part dels veïns del nostre barri. Hi havia una via que venia pel carrer Cavite, anomenada via del Puig o pedrera i que travessava la fàbrica. En eixir s’ajuntava amb d’altres vies: la del trenet i la que procedia de l’antiga estació d’Aragó, anomenada via xurra.

Sent jo molt menut veia passar, parsimoniosament, el tren pel carrer Cavite. Anava tant lent, que alguns xiquets aprofitaven per pujar en marxa i baixar, jo no tinc consciència d’haver-ho fet, però tampoc m’estranyaria. Anys després, quan la fàbrica es tancà, encara romangueren les vies del tren durant molts anys. I al lloc que avui està ocupat per uns blocs de color rogenc i atovó caravista construïts per la Caixa d’Estalvis de València, entre els carrers Cavite i l’avinguda Malva-rosa, restà una zona coneguda pels xiquets com “la alambrada”, perquè efectivament estava tancada per fil d’aram, tot i que això no ens suposà cap impediment per convertir-la en una zona de jocs. Allà caçaven parotets entre els joncs, arrencàvem els joncs per, després de trossejar-los, convertir-los en projectils dels nostres tiradors. I a més, ens pujàvem als vagons que encara restaven allà. Tot un camp d’aventures.

Vista aèria, al centre s'aprecia  la fàbrica.

Vista externa. Al fons la platja.

Interior de la fàbrica.

Foto d'empresa. Tots els treballadors posen.

Com quasi sempre, un treballa i la resta miren a la càmera.

 Menjador dels treballadors de Ballesteros.

Descampat davant la fàbrica, que els xiquets anomenàvem la alambrada.

Hospital Sant Joan de Déu

La seua construcció s’inicià en 1907 i el 1913 fou inaugurat aquest asil-hospital de l’orde Hospitalària d’Espanya amb un estil modernista, tot procurant que les brises marines i els banys avançaren la curació dels malalts. Dissenyat per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer respon a una nova concepció higienista que es reflecteix en la disposició oberta de l'edifici amb àmplies galeries i terrasses per aprofitar els beneficis del sol i de la brisa marina. En el seu origen estava dirigit pels religiosos de l'ordre, els quals bàsicament funcionaven en base a almoines. L'hospital es dedicava a la cura dels pobres i malalts, però s’especialitzà en la cura de xiquets i invàlids. Actualment és un modern centre hospitalari. Des de 1991 és un centre privat i es denomina Hospital Valencia al mar.

 

Aquell que precisava d'ajuda la tenia.

Sanatori marítim nacional de la Malva-rosa

En un principi tot i que, erròniament, alguns pensaven que s’anava a construir una espècie de casino, finalment al 1924 s’inaugurà l’actual hospital que aniria una miqueta en consonància amb l’Hospital-Asil de Sant Joan de Déu, ja que acolliria malalts escrofulosos, amb problemes causats per la tuberculosi.

Al meu cap venen aquelles imatges del personal de l’hospital que treia de tant en tant els malalts a la platja per donar-los banys, ja que la nostra platja era recomanada per ser rica en iode. I no sols ells, sinó que a l’estiu gent procedent de diferents zones recalaven en el nostre barri induïts per aquesta peculiaritat. Feia pena veure els malalts en les terrasses del sanatori i et feia sentir-te afortunat per estar més o menys sa. Pallassos, fallers i autoritats feien les visites de rigor per donar-los ànims. 

Els tipus de malalts que hi havia abans ha desaparegut, tot i que continua havent-hi un hospital. Ara, a  més, es troba l'ambulatori de la Malva-rosa. Si entreu a l'enllaç de més avall descobrireu un vídeo, que no té so, de l'activitat interna de l'hospital, en el qual apreixen a més dels malalts les monges que els cuidaven:

Hospital Malvarrosa

Pel que es veu, al principi es pensà a construir un casino que casava amb els xalets de la zona.

Iniciant la construcció del sanatori.

Tot el que precisava d'ajuda la tenia.

 En ocasions hi havia espectacles per als més menuts.

 Les monges a voltes portaven els xiquets a la platja.

 

Els fallers visitant els malalts.

 La Setmana Santa també hi arribava.

Fixeu-vos com a la part de darrere, encara a finals dels 70 i principis dels 80 hi havia herba.

Monument a Sorolla

El monument en el seu honor, l’inaugurà l’Ajuntament el 31 de desembre de 1933 i incloïa un bust del pintor. Estava situat entre les antigues termes i l’hospital del Carme. La riuada del 57 el deixà en un lamentable aspecte i fou reubicat en la plaça de l’Armada, al costat de l’actual estació de tramvia del Grau, un 27 de febrer de 1963, data que coincidia amb el centenari del naixement del pintor. Com que el seu actual emplaçament mai ha agradat a ningú, l'Ajuntament va aprovar el 1993 i posteriorment en 2008 sengles mocions per reconstruir el monument original i ubicar-lo en el seu primitiu lloc, però a hores d’ara no se’n sap res de l’assumpte.

Siga com siga, ja he aclarit que aquest lloc queda fora de la Malva-rosa. Encara que els seus biògrafs diuen que Sorolla pintà els seus quadres a la platja de la Malva-rosa, tinc la sospita raonable que molt probablement els féu fora, ja que com he comentat en la introducció, molts s’equivoquen en definir els límits de la nostra platja. És més el monument està en el lloc on Sorolla tenia una espècie de quartet permanent i on es dedicava a pintar, i d’ací la seua ubicació. Aquesta zona, els de la Malva-rosa, sempre l’hem anomenada Termes i, tant aquesta zona, com la que arriba al final del passeig marítim en justícia pertany al Cabanyal, tot i que difícilment s’ha sentit a dir mai popularment platja del Cabanyal.

No obstant, sí que és una zona que la gent del nostre barri ha visitat i gaudit, fins i tot després de la temible riuada. En eixe sentit, recorde d’arrimar-nos allà per jugar i tirar-nos pels tobogans que hi havia al costat de les escales.

 

 

 

Sorolla pintant en la platja. 

Les inundacions a causa de les turmentes eren normals.

Efectes de la riuada del 57.

I ja que hem mencionat el balneari de les  Termes Victoria, aprofite per posar algunes fotos d'ell. Fins i tot quan l'anunciaven ells mateixos assenyalaven que estava a la Malva-rosa.