Entrades
Tot i que no passarà a la història per ser un personatge destacat de la
Malva-rosa, ja que ni era d’ací ni vivia ací, la cite perquè era un personatge
ben peculiar. Els meus records provenen de ben menut, ja que aquesta dona quan
veia un xiquet sempre es parava a fer-li un bes. Jo m’agarrava a les faldes de
ma mare perquè el seu aspecte m’infonia un cert temor. Ma mare em
tranquil·litzava assegurant-me que era Pepica i que solament volia besar-me.
Contaven, que aquesta obsessió li venia perquè fou violada de jove i com que no
tenia mare i son pare no parava per casa, perquè treballava molt, donaren el
xiquet en adopció i pel que es veu això la deixà traumatitzada. Sempre anava
pels mercats demanant menjar, d’aquell que no anaven a poder vendre o demanant
algun dineret per a ella o per als leprosos de Fontilles. Deien, que de jove
havia sigut prostituta, però això mai havia suposat cap impediment per, en
certa mesura, ser estimada per la gent. Eren antològics els numerets que
muntava en el cine, la de rots i pets que es podia tirar i els comentaris aguts
i brofegosos que deixava caure. Estant ella al cine l’espectacle estava
assegurat.
En la platja.
En el carrer Font d'Encarròs.
A sa casa? Sembla que no en tenia.
